El Laboratori Antiracista 2012 a Horta-Guinardó!

Aquest any L’Espai Jove BocaNord acollirà les jornades per a joves del Laboratori Antiracista 2012. Ja us podem informar que tenim el programa de les activitats d’aquesta edició que du per lema“Com el racisme afecta els i les joves”.

Les activitats estan pensades per a joves a partir de 12 anys, i com veureu en el programa, són molt variades i adaptades a les diferents edats. De 17h a 19h els més joves faran un taller de Teatre de l’Oprimit. Paral·lelament els grups de grans participaran en tallers de grafits, hip-hop (dinamitzat pel Pau Llonch d’Atversaris) i comunicació – ràdio i televisió-, a través dels quals treballaran temes relacionats amb el racisme.

Després de l’Assemblea, on es posarà en comú allò que hem treballat i on també s’escoltarà el testimoni de joves que han patit el racisme en primera persona, acabarem les jornades amb un concert on participaran:
Extra-T Rastes (reggae)

APAC ( Experimental / Jam Band / Progressive)

Th’Sfinters
(rock clàssic)

Us hi esperem a tots i totes! Tant a nivell individual com amb els vostres grups de joves dels caus i esplais!

(Cliqueu sobre les imatges per veure-les millor!)  

"CONCERT A LA CARTA" per la Festa Major d’Horta

Aquest duet de guitarra i veu ens proposen crear un repertori amb totes aquelles cançons que ens agradaria que sonessin.
• A càrrec de Quim Ramos i Clara Wasserman (concerts a la carta)
• Dilluns 10 a les 19:30h a la Plaça de les Masies

Podeu triar les 3 cançons que més us agradin o proposar-ne de noves aquí i les més escollides seràn les que sonaran el 10 de setembre a la Festa Major d’Horta! 

Carril bici a Maragall!

El Consell de Joventut d’Horta-Guinardó s’adhereix al següent manifest…

Manifest pel carril bici del Passeig de Maragall

Segons l’Ajuntament de Barcelona cada dia es fan aproximadament uns 120.000 desplaçaments interurbans amb bicicleta, xifra que els darrers anys ha augmentat progressivament. Paral·lelament s’ha anat estenent força la xarxa de carrils bici, que ha crescut un 30% entre el 2008 i el 2011, així com els aparcaments, que han augmentat un 32% durant el mateix període.


Malgrat aquesta tendència, a Horta-Guinardó seguim força endarrerits, sobretot pel que fa a la xarxa de carrils bici, fins i tot tenint present la particular orografia del districte, que en pot dificultar el pedaleig comparat amb altres zones de Barcelona.

Així doncs, només tenim un petit tram de carril aïllat al barri de la Vall d’Hebron i un altre ala Ronda del Guinardó, des del Parc de les Aigües passant pels “Quinze” i fins a Nou Barris. I a sobre aquestes dues vies tenen un ús quasi testimonial.


Per l’altra banda, però, tenim un eix primordial pel que fa a la mobilitat que vertebra en certa mesura el districte, a més d’unir Horta i els seus barris perifèrics amb el sud del districte i el centre de la ciutat: el Passeig de Maragall. Com a tal, el volum de ciclistes que el transiten és força considerable, ja sigui per la calçada o per la vorera. Consegüentment,  els i les ciclistes són potencialment vulnerables al circular amb vehicles per una “via ràpida” com el Pg. Maragall, o bé poden ocasionar molèsties als i les vianants si es massifica la circulació per les voreres laterals.


Entenem que l’ús de la bicicleta per a desplaçaments urbans suposa beneficis en molts sentits: no genera fums ni contaminació acústica i economitza l’espai limitat de la ciutat, alhora que és econòmic i saludable. Per tant, entenem la seva promoció com una necessitat i una oportunitat per fer millorar la ciutat, i no com un caprici superflu.


En aquest sentit, compartim totalment l’objectiu del Pacte de la Mobilitat de 1998 de “fomentar l’ús de la bicicleta”, així com la històrica reivindicació del carril bici de Maragall que també posà de manifest el Consell de Joventut d’Horta-Guinardó ja l’any 2002. A més, recordem que en un dels punts del programa electoral de CiU referent a Horta-Guinardó hi ha el compromís textual de construir el carril bici al Pg. Maragall(1).

  

Per tot això, les persones i entitats adherides exigim la creació del carril bici al Passeig de Maragall.


Per Maragall, també amb bici!

Setmana per la diversitat sexual 2012

Des del CJD7 ens adherim al manifest que el CJB, amb la col·laboració de diferents entitats, han realitzat en el marc de la setmana per la diversitat sexual.

Manifest: 
L’aprovació a l’Estat Espanyol de la llei del matrimoni homosexual fa quasi bé set anys va provocar que tota la ciutadania debatés al voltant dels drets del col·lectiu LGBT. Va ser una llei històrica, que lamentablement avui en dia encara es troba recorreguda al Tribunal Constitucional i que s’utilitza constantment com a element de confrontació per una part de la classe política i una vessant important de la classe dirigent eclesiàstica.
 

El que hem de tenir totes i tots ben clar és que aquest va ser un pas històric, clau en el desenvolupament d’una societat lliure de discriminacions, però que això no ens ha de fer oblidar la feina de conscienciació i sensibilització que avui en dia encara és imprescindible seguir desenvolupant. En aquest sentit cal tenir especialment en compte la visibilitat; no com una moda, sinó com un tema polític i social de primer ordre; un punt fonamental en l’agenda de qualsevol associació que lluiti pels drets de les persones LGBT.
Aquesta tasca agafa especial rellevància en el cas de les noies i dones lesbianes. Cal reflexionar sobre la seva invisibilitat en aquesta societat heteropatriarcal i, fins i tot, també dins del propi col·lectiu LGBT; quedant relegades al mínim espai social i comunicatiu que cedeix la societat i només per a determinats discursos i reivindicacions. A més, cal tenir en compte que l’atur, la precarietat a la feina, el treball temporal, la subocupació, la pobresa… afecten més a les dones que no als homes. Les discriminacions de gènere fan més vulnerables a les dones a nivell econòmic i també són elles les que més pateixen l’assetjament sexual. Això s’agreuja en moments com l’actual, amb retallades progressives de drets fonamentals.
Tot plegat dificulta el procés de “sortida de l’armari”, que es facilitaria amb una major visibilitat lèsbica lligada a l’existència de cares públiques, referents per a les noies que tenen dubtes sobre la seva orientació sexual i/o l’acceptació que pot tenir en el seu entorn. Actualment, el nombre d’homes coneguts popular i/o professionalment que es declaren homosexuals supera amb escreix el de les dones lesbianes que, a més, només en comptades ocasions ho confirmen i ho visibilitzen en la seva vida pública.
Cal dur a terme doncs una reflexió conjunta. Cal recolzar i fomentar la generació d’espais en els àmbits socials i de la comunicació que incloguin la diversitat de discursos i reivindicacions de les lesbianes; com a dones, com a lesbianes, com a feministes, com a part del moviment LGBT, com a mares, com a filles o com a treballadores. En resum, com a ciutadanes amb els mateixos drets i deures que la resta. I calen, sobretot, polítiquesd’acció positiva que no només afavoreixin la seva visibilitat, sinó que també facilitin l’acompliment de les seves reivindicacions.

LA GESTIÓ DE LA CRISI A ISLÀNDIA

Exemples de polítiques de gestió de la crisi.

Us convidem a reflexionar sobre les alternatives polítiques per a sortir de la crisi.

Islàndia va saltar als mitjans de comunicació el 2008, començava a parlar-se d’una greu crisi financera i aleshores, el país nòrdic va fer fallida, va ser el primer país provocant un efecte dominó. Anys després, Islàndia és un exemple a seguir per sortir de la crisi.

De la mà d’Artur Rubinat coneixerem l’experiència islandesa de gestió de la crisi econòmica. Quines lliçons en podem aprendre per casa nostra? Quines polítiques alternatives de gestió de la crisi econòmica podrien fer-se efectives?

A càrrec d’Artur Rubinat, periodista.

Activitat gratuïta
Dia: divendres, 18 de maig al PUNT7
Hora: 19 h